lunes, 31 de marzo de 2014

Aclarida i empeltada


Mon pare era aclaridor. I el pare del meu pare. I mon tio Rubén i mon tio Blaio. També anaven a aclarir els meus cosins Carlos i Rubén, i el meu germà Vicent. Tots saben que si vols sanejar i enfortir un arbre has d'aclarir-lo com cal i triar amb seny les branques que sobren abans de clavar la tisora. És fonamental que l’aire i la llum arriben a totes les fulles i que no cresquen rames més per un costat que per un altre ni apareguen xuplons sobrers. També era empeltador, mon pare. I jo, que sóc prou dotora, i que sempre em cridava la atenció cóm netejava amb estima la tisora d’esporgar, i esmolava la navaixeta d’empletar, li vaig preguntar un dia què era això d’un empelt. I anà mon pare, agafà la navaixa i una branqueta de taronger que hi havia per casa, i que acabaria sent foc d’una de les seues paelles, i em va mostrar cóm es feia un empelt d’Escutet amb la mateixa precisió d’un cirurgià forense. Fa molts anys, però recorde perfectament la fascinació davant la possibilitat que oferia una tècnica per la qual, un arbre que feia satsumes, poguera donar clementines fines de Nules, que eren les meues preferides.

Encara recorde amb més nitidesa l’estima i el respecte que el meu pare tenia pels arbres, i com s’encenia en veure fanecades de tarongers a l’Horta Nord amb les branques caigudes i les taronges per terra. “Xe, seran...”, i es mossegava la llengua. Mon pare ja va faltar, però no passa un dia que no em vinga al cap. Ara més encara, des que també ens falta Canal 9. De vegades em fa l’efecte que l’escolte maleir els que l’han tancat, i destralejar amunt i avall amb la tisora a la mà perquè no l’hagen ‘aclarit’ dels xuplons que l’ha balafiat i llançat a perdre. A RTVV podien haver-la ‘empeltat’ en compte de tallar-la de soca-rel, i haguera tornat a donar fruits d’alta qualitat als valencians. Però, és clar, per fer una cosa així havien d’haver-la estimat i respectat tant com estimen els llauradors la terra, els arbres, i els fruits que naixen d’ella després d’anys de llaurar ben recte de sol a sol. Potser encara estem a temps els valencians de plantar nova llavor i (es)collir millor polítics la temporada que ve.



* Text publicat al llibret de la Falla Sant Francesc d'Oliva de 2014, que enguany ha dedicat íntegrament al tancament d'RTVV.

3 comentarios:

  1. Molta raó, Eixos què no xafen la mateixa terra què xafem nosaltres no saben l'oloreta què fa la nostra terra, ni la nostra cultura, ni el què volem, ni el què patim ni de què patim.
    Eixos què estan pendents dels sillons en els què seuen (sillons bruts què els embruta el cul)
    Eixos hauríen de ser podats i deixar què branques noves, solejades i sanejades donaren fruits sans i forts.
    Haurem d'aprendre a podar i empeltar

    ResponderEliminar
  2. Em quede amb l'última frase d'este preciós article: "Potser encara estem a temps els valencians de plantar nova llavor i (es)collir millor polítics la temporada que ve."
    Aclarint i empeltant podem millorar o canviar el taronger però, si el PEU no és bò, no ens durarà molt esta millora.
    Canal 9 no tenia bon peu, feia massa xuplons (o mamons) i agafava totes les malalties possibles, aprofitem positivament este tancament i plantem un bon peu que ens permeta aclarir i empeltar amb garantíes i per sempre este taronger...

    ResponderEliminar
  3. Potser era de peu agre i ara caldrà posar un plantó de peu dolç al 2015 perquè l'arbre NOU cresca lliure i desacomplexat de la plaga de tristesa que està acabant amb tot el que té sabor valencià. Gràcies, Fani, per fer-nos gaudir!

    ResponderEliminar