jueves, 28 de noviembre de 2013

Canal 9: epitafis finals

Amb l’aval moral que em dóna no haver ocupat mai un càrrec a l’organigrama en RTVV, com molts dels meus companys, ni d’haver-me enriquit de cap de les maneres gràcies a ella... Ni d’haver-la balafiat, ni redimensionat, ni maltractat, ni assetjat sot a cap concepte moral o sexual... Després d’haver-me dedicat, com molts companys, i durant molts anys, a treballar i a defensar-la com a servei públic, fins i tot quan més prostituïda ha estat... Després de veure com l’escorxaven de dins cap a fora de contingut... Després d’assistir al desmantellament del departament de programes a poquet a poc, amb externalitzacions als ‘amiguitos’... Després de comprovar com qualsevol paregut entre la realitat informativa i l'oferida als teleespectadors era motiu de denúncia... Després de veure decisions laborals més properes a pràctiques de la Camorra que a les del conveni col·lectiu... Després de passar per dos processos d’oposició interna per pujar de categoria laboral de manera legal sense cap èxit, com molts companys... Després d’haver proposat, de manera desinteressada, formats de programes nous, idees noves, i continguts nous per canviar el model televisiu, com molts companys... Després d’haver vist com gent amb nòmina pagada pels valencians feia jornades laborals a la seu que el Partit Popular te al carrer Quart... Després de veure com s’omplien autobusos als mitins de Mariano Rajoy des de Burjassot...

Després de tot això... I de no col·laborar amb la desfeta, de no mirar cap a un altre costat, de dir no quan ho he considerat oportú, com molts companys han fet... Després de tot això, com et dic, i d’haver sobreviscut professionalment a l'arraconament sistemàtic, com molts altres companys, excel·lents professionals, i d’haver de reinventar-me en el meu temps lliure, com molts companys... I de dos anys de tortura psicològica amb l’ERO... I després que el TSJ haja dit que eixe ERO era nul, i que ens havien de tornar la nostra feina... I que la sentència ens haja reconegut la manca de voluntat negociadora per part de l’empresa... Després de tot això, i amb el tros de fetge que em queda grapat, he hagut de presenciar com uns diputats del Partit Popular imputats per corrupció, com ara Ricardo Costa, han tingut la poca vergonya de deixar-me sense feina, a mi i a més de 1600 companys... Després de tot això, a milers de valencians els han llevat el dret a escoltar i veure la seua radio i la seua televisió en la seua llengua... Han fet així a les Corts Valencianes, clic, i han votat que sí... Que sí que estan a favor de tancar i liquidar Radiotelevisió Valenciana… Així de ràpid: clic, clic, clic... 49 clics… Com si res, com si li pararen la corda a una joguina, cansats de jugar amb ella perquè ja han trobat una altra que els fa més goig… Clic, i au, tots a una veu, diputats voteu... Com si res... Com si en lloc d’ocupar les institucions democràtiques, foren de la seua propietat… 

Com si no ens haguera costat gens concebre la Radiotelevisió Valenciana, gestar-la i parir-la fa 24 anys a una societat on no s’estilava parlar en valencià... Una societat que, un nou d’octubre de 1989 va encendre la tele amb tota la il·lusió del món i va escoltar i veure com una presentadora d’Oliva que li deien Xelo Miralles els va dir, “Hola, bona nit, benvinguts a Canal 9”... Doncs, després de tot açò, han anat i han fet clic, dirigits pel seu cabdill, Alberto Fabra, i han decidit fer callar RTVV... L’han apagada amb les mateixes mentides que repeteixen com lloros i que no es convertiran en veritat per molt que les repetisquen ací i a Madrid... L’han tancada amb la mateixa prepotència que ens han tractat als treballadors des que va començar tot aquest procés de desnonament premeditat i pre-dissenyat... Han acabat amb ella amb la mateixa manca democràtica que han exhibit davant universitats, estudiants, ajuntaments, empresaris, sector audiovisual, la FORTA, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Televisió, i diferents organitzacions europees que els han demanat que no ho feren... I res, com si menjares peres i les cagares senceres... Han fet clic després de tot açò... Després de tot açò... Qui sap si no seran ells qui, amb el 'clic' de la ciutadania el dia de les eleccions, enfilen cap sa casa.


21 comentarios:

  1. Os lo merecéis. No haber manipulado tanto, fachas.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tu, también te lo mereces ,ser anonimo |

      Eliminar
    2. fachas?....
      ... li diu el mort al degollat!

      Eliminar
  2. Muy bien dicho, Fani. Nosotros también hacemos nuestro CLIC.

    ResponderEliminar
  3. Ho han de pagar. "A todo cerdo le llega su San Benito".

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A tot porc li arriba el seu Sant Martí. A veure si és veritat.

      Eliminar
  4. Tinc la sensació que vivim temps històrics al País Valencià. El règim del PP, de la dreta més espanyolista i casposa, dels hereus del franquisme, trontolla. Comença a trontollar, però trontolla. Sembla que finalment tancarem la transició de la dictadura franquista. Cauran. Els botiflers cauran. I pagaran pels seus delictes.

    I vindrà el temps de cercar responsables, de fer una auditoria seriosa a tot allò que aquesta gent ha fet amb RTVV (i amb el Banc de València, amb la CAM, amb Bancaixa, amb Emarsa, amb el tema Brugal, amb totes i cadascuna de les institucions públiques i "privades" generosament subvencionades... La llista és immensa). I seran jutjats. Amb totes les garanties d'una societat democràtica, seran jutjats.

    I caldrà, també, distingir entre la gent (com crec que és el teu cas) que a RTVV es va guanyar la seua plaça i va treballar-hi amb decència, dignitat i respecte pel poble valencià (que n'hi ha, ausades que n'hi ha) i els qui, vist l'enfonsament del PP, pretendran (ja n'hi ha que ho estan fent) canviar-se la camisa i vulguen fer-se passar per víctimes quan eren, realment, còmplices vocacionals de la manipulació i el destrellat groller, provincià i acastellanat, insosteniblement sobredimensionat, en què el PP va convertir RTVV (tot i que Juan Lerma i Amadeo Frabregat els ho van deixar massa fàcil, tot siga dit).

    Són dies històrics, de canvi de règim.

    Alegrem-nos-en i no defallim. Ara és la nostra.

    ResponderEliminar
  5. Força Fani... algun dia perdran les eleccions i tornarem a tindre una televisió pública, per a informar amb neutralitat i per a promoure la nostra llegua i la nostra cultura.... fins llavors... arriben els temps de la foscor!

    ResponderEliminar
  6. Tota la raó Fani! Jo tenia 6 anys quan va començar a emetre Canal 9, m'he criat amb ella i després he tingut la sort d'aprendre coses de la meua professió també a Canal 9. L'han fet pols per després finiquitar-la...i espere que els valencians prenguen nota, a vore si despertem tots d'una vegada! Una abraçada molt forta!

    ResponderEliminar
  7. La del babalá amb Diego Braguinsky? Collons, quan de temps.

    ResponderEliminar
  8. A mi, el que m'extranya mogolló, és veure còm tanta gent pareix que ho tenim clar. Còm és que parles amb molta gent i pocs reconeixen votar als fatxes. - No als fatxes als que es refereix el primer comentarista (què, per cert, és còm tots els del seu calibre, que dónen la seua opinió però amagats darrere de l'anonimat). i eixos fatxes, els de veritat, ... ACABEN GUANYANT... AMB MAJORÍES ABSOLUTES.
    És de veres que la nostra tele, no ens ha agradat durant molt de temps, però... no era més fàcil ARA tornar a tenir la tele que hem tingut estos últims díes que tancar-la?
    I, també, que si la tele no és d'ells... no la poden tancar, no?

    ResponderEliminar
  9. Com sempre desde el cor amb sencillesa i elegància. Com m'agraden les teues paraules. Una abraçada "fatxa"... Jajajaaaaa

    ResponderEliminar
  10. "Així de ràpid: clic, clic, clic... 49 clics… Com si res, com si li pararen la corda a una joguina, cansats de jugar amb ella perquè ja han trobat una altra que els fa més goig… Clic, i au, tots a una veu, diputats voteu... Com si res... Com si en lloc d’ocupar les institucions democràtiques, foren de la seua propietat… "

    Crec que has descrit molt bé la sensació que dóna el que han fet: RTVV per a ell era solament una joguina.

    Per altra part, els valencians (els espectadors) que fa temps vam abandonar RTVV per sentir-nos decebuts, també ens hem equivocat i no hem considerat que no tots eren igual i que també hi havia gent molt professional. Per la part que em pertoca us demane disculpes.

    ResponderEliminar
  11. Juro ante los dioses que, cual Escarlata, hasta mi último suspiro lucharé para DESENMASCARARLOS. Síiii a los fascistas, a los pocos que van de frente, y, a los otros, a los que el tiempo ¡siempre implacable! termina por quitar la careta y el último brochazo de maquillaje. No se puede engañar a todos ¡¡todo el tiempo!! Ese, ya va poniendo a cada cual en su sitio. Este teatrillo que es vivir es muy complejo, tanto como sorprendente, pero casi siempre termina imponiendo la Justicia Humana.
    Gracias Fanny, no te vayas muy lejos, espero. Personas como tú hacen este mundo mucho más justo, amable y vivible. Y además, las que luchan ¡siempre! son las ¡¡IMPRESCINDIBLES!! Hemos aprendido del ¡¡MAL y sus ejecutores, sobre todo!! Pero sabemos hacer y haremos muchas cosas bien. Esas nunca les interesaron. Son incompatibles ¡ y me alegro! Ahora me acuerdo de aquel aserto de Marco Aurelio: " La mejor manera de defenderse de Ellos; ¡¡es no parecerse a Ellos!! Ánimos con besos!!

    ResponderEliminar
  12. Molt trist el tancament d'una televisió pública, però no hem d'oblidar el seu naixement ocupant la freqüència de TV3 que feia uns anys i per iniciativa de la societat civil que podiem veure al País Valencià, i 24 anys de molta tele-porqueria, manipulació, i de balafiament de la possiblitat d'enfortit la nostra llengua amb programens, pel·licules majoritàriament el castellà.
    I ara que veim que els treballadors poden fer una televisió digna i independents, ens assalta una pregunta, com és que no es va fer abans i només quan han vist perillar el seu lloc de treball?

    ResponderEliminar
  13. "Quin orgull de filla", va dir el llaurador

    ResponderEliminar