miércoles, 9 de octubre de 2013

Canal 9: epitafis de llegenda


Conta la llegenda que encara estava Joan Lerma assegut al Palau de la Generalitat quan Eduardo Zaplana se’n va abaixar un dia del columpio que ja estava dissenyan-se en Terra Mítica per fer un tomb per València. A la Nit del Foc, diuen que anava. No sé què d’unes falleres, digueren. Què no seria l’any 1992?... Conten que el xòfer de l’Alcalde de Benidorm d’aquell moment es va equivocar de rotonda i que va acabar entrant a la capital per la Pista d’Ademuz. I es veu que, en això, Eduardo va divisar a l’altra banda del vidre fumat una torreta molt alta, amb llumenetes roges, que es retallava tota tesa contra la lluna plena valenciana. “¿Eso qué es, o sea?”, conten que va preguntar meravellat al seu seguici, mentre se li reflectien les llumenetes a les galtes d’impol·lut bronzejat ultra violeta. “Eso es el pirulí del Canal 9”, diuen que li digué un que anava al seu costat, tot en punt d’onze també com ell, però sense voreta als camalets dels pantalons i prou més blancús de cara. “Y eso quién lo paga”, diu que va preguntar Eduardo xiuxejant la essa de eso, i amb un raig lluent al incisiu de la part dreta de la bancà, també impol·lutament blanca. “Això lo pagan los valensianos, Duardo”, diuen que amollà el xòfer, que sembla ser que era el nebot d’un que tenia un magatzem d’encaixar taronja i que no aprofitava ni per a tacos d’escopeta... Ei, això és el que diuen que digueren.

I es veu que Zaplana es va quedar callat un momentet, i que va dir amb veu baixeta: “Ese pirulí serà mío o de nadie” (fes clic a la BSO de la frase). I en acabant, va fer així alçant la mà, obrint un poc els dits com si anara a agafar una bola d’aire, i es va pentinar els cabell cap arrere amb molta eficàcia. I va ser quan conten, que diuen, que li va dir al del costat: “Ponlo en el programa”. I que pujà el vidre fumat altra vegada mentre tararejava “que no se rompa la noche, que no se rompa” (clic BSO). Deu anys després d’aquell ‘garbeo’, i acò ja és històric i no llegendari com tot això d'abans, Eduardo Zaplana, el Molt Honorable de torn de la Generalitat, ficava la primera pedreta per privatitzar la Radiotelevisió Valenciana de tots el valencians i fer se amb el preciat pirulí. “Zaplana asume que el ambiente 'es propicio' para privatizar RTVV”... Era l’any 2002, i el titular l’havia donat el President, obrint la portella per a ‘regar’ la privatització. Onze anys i 1200 milions d’euros de dèficit després, una plantilla triplicada, successives directives quina més tafurera, i un seguit de reformes per obra i (des)gracia de la majoria absoluta (nova llei del audiovisual, nova llei d’RTVV, nova reforma laboral) esta setmana s’ha oficialitzat aquell objectiu. Me’n recorde molt de Zaplana estos dies... Me l’imagine assegudet a la poltrona de Telefónica, ben vestit, ben menjat, i amb la butxaca ben farcida també, i em fa feredat pensar que somriurà davant la “nova RTVV”.
 







 (Moltíssimes gràcies a José Gómez, treballador d'RTVV afectat per l'ERO, i a Raquel Gómez Frías, que m'han fet arribar estes imatges). 

 

1 comentario:

  1. Hola Fani. Sóc Núria Pérez Ves, ex canal 9 de Cs. están molt bé els teus epitafis. Jo sempre he pensat que algú haurà d'escriure la història de la casa en forma de novela i no veig un altra manera que siga comèdia perque la gent de fora no s'ho podria creure si contarem les veritats. T'anime a ferho i tens el meu suport i ajuda.

    ResponderEliminar