lunes, 4 de marzo de 2013

Això no son Falles


Any rere any molts valencians assistim estupefactes a l'orgia política que se celebra al balcó de l'Ajuntament de València, on les vedets del partit del Govern (central i autonòmic) s'ubiquen estratègicament per tal d'eixir al primer plànol televisiu i ensenyar-nos les genives mentre fagociten la festa de tots els valencians. Sempre que ho veig pense el mateix: això no son Falles... De la mateixa manera que no ho son els monuments grandiosos de milions d'euros que els turistes miren bocabadats com si estigueren davant l'Empire State, sense assabentar-se que estan davant una Falla que, potser, ha perdut el seu motiu d’esser primigeni. Ho veig i pense: això no son Falles, això és un “gran esdeveniment” plantat per ofrenar major glories al que ho paga. Escriu açò una que va ser fallera rasa molts anys; fallera de poble (Massamagrell, Horta Nord). Fallera d'eixes que es recorren els carrers a la despertà tirant trons de bac (i algun masclet), que mengen xocolata i bunyols a les quatre del matí al casal, que venen loteria cada setmana, que van a l'ofrena marejades per l'olor dels clavells, i que no es giten fins que s'ha cremat l'última estelleta de l'últim ninot de l'última representació de l'últim trocet de la Falla... Una fallera que es va quedar amb les ganes d'escoltar alguna Fallera Major de València parlar valencià amb fluïdesa i naturalitat més enllà del “Senyor-pirotècnic-pot-començar-la-mascletà” que amollen de carrereta (i sense obrir la ‘e' de pirotècnic, és clar!). A hores d'ara, encara m'encén obrir la pàgina de la Junta Central Fallera i clicar una icona xicoteta que quasi no es veu si vull llegir la pàgina en valencià. És pel turisme, diran... No, sinyor, els turistes que la lliguen en anglès o francès com fa tothom quan viatja.

Cada dia es més visible la distància entre el balcó de l'Ajuntament i els ciutadans. A la pèrdua de l'essència fallera, satírica i reivindicativa que han patit les Falles, se suma la minvant credibilitat dels dirigents polítics que aguaiten per la barana encantats d'haver-se conegut. No és gens estrany que s'haja consolidat la "Intifalla” com un moviment ciutadà reivindicatiu i crític amb ganes d'arreplegar tot allò que les Falles han perdut. “Intifalla és una metàfora”... “Triem recuperar l'esperit crític i transgressor d'un espai que ha estat i ha de ser nostre, de tots...”, expliquen al seu bloc. Però es veu que la protesta provoca la incomoditat als del balcó de l'Ajuntament, que no troben adequat que la gent es manifeste els dies de festa. “Tienen todo el año para manifestarse”, es queixen en el seu irrenunciable castellà, sense caure en que la ciutadania es manifesta quan ho considera oportú, no quan li va bé al govern de torn. Què voldran amb 600.000 aturats, retallades pertot arreu i fregint-nos a EROs?... Mut i a la gàbia perquè no queda bonico quatre crits baix del balcó per si ixen per la televisió?... Tant que parlen de respectar la festa, tenen una oportunitat magnífica per demostrar respecte al seu esperit més autèntic i encaixar les crítiques amb elegància. I si no volen incomodar-se, ho tenen fàcil, que deixen lliure el lloc al balcó perquè pujen els valencians i valencianes que mai han vist la mascletà des d'un lloc tan privilegiat. Fins i tot poden aprofitar, ja que baixen, i vore el documental que s'ha estrenat a la Filmoteca Valenciana, just enfront de l'Ajuntament, i que és una gran declaració del principis fallers. Es diu, Falles 37. L’art en guerra i m’ha semblat un destacat testimoni que mostra extraordinàriament com s’utilitzava el sarcasme en èpoques de conflicte per posar a caldo als dirigents... Això sí que eren Falles!

8 comentarios:

  1. GranDios article. No falles...

    ResponderEliminar
  2. Fallan con las Fallas. Han fallado al pueblo. Merecen el ostracismo.

    ResponderEliminar
  3. Tant de bo algún dia tots els fallers i falleres siguen com tu. Si a Borriana (Plana Baixa) haveren segut com tu, possiblement jo hauria segut faller, però malauradament la mentalitat del món faller a Borriana és el mateix que el de València. Tot està espanyolitzat i ningú s'embruta amb els polítics. De fet, els mateixos polítics formen part dels clubs més rics de la ciutat. Tot són "enxufes" a tort i dret. M'alegra veure que hi ha gent com tu al món faller. Endavant!

    ResponderEliminar
  4. Fani, tu si que no falles. Quan escrius els pensaments en valencià, fins i tot sembles més incisiva i poderosa.

    ResponderEliminar
  5. Es la teva llengua. Ho fas tan bé quan escrius en valencià ...!(millor encara que en castellà). Estic amb Portalés: tu no falles. Muac!

    ResponderEliminar
  6. Bona anàlisi. En realitat sí que són Falles el que tu dius, però com les entén el poder.

    ResponderEliminar
  7. Gran article, el segon que llig hui sobre el mateix tema i el dos igual de interesants. Si pots pega una ullada a Los Ojos de Hipatia (que se que el llitges perque vaig trobar-ho per un enllaç del teu twitter ;P) que val la pena llegir-ho i es complementen els dos articles a la perfeció.

    Jo soles vos diré que m'hen vaig fora a pasar les falles i axina hi han la tira de valencians. I per fer això no vol dir que siga menys valencia que els falleros, potser parle i escriga millor que la majoria d'ells.

    Bss

    ResponderEliminar
  8. Però després la gent, la majoria, va i vota al PP, a Rita etc... Es el gran misteri dels valencians!

    ResponderEliminar