jueves, 31 de enero de 2013

Canal 9: epitafis incomprensibles


Cada vegada que em diuen que no patisca, i que segur que trobaré ‘faena’, me’n recorde del vint-i-vuit coma deu per cent d’atur que hi ha a la Comunitat Valenciana, després faig memòria del nombre de professionals dels mitjans de comunicació acomiadats l’últim any de televisions, ràdios i diaris, i tot seguit m’entren ganes d’envair el Micalet per terra, mar i aire al crit de: Ja està bé!!!!!!... “En lo que tu vals, bonica”, em diu la gent, amb un somriure amable. I, mira, t’ho reconec, en escoltar-ho m’entra un sentiment d’autocomplaença d’allò més grat, i em dic: “Vinga, va, que ets la de Babalà”... Però és una autocomplaença que em dura exactament els dos segons que tarda el meu cervell en recordar una xiqueta que ja fa quinze anys em va amollar sense anestèsia: “¿Tu eres la vieja de Babala?”... Sí, ja, la xiqueta es referia a si jo era la que presentava el programa A la Babalà amb el gran Diego Braguinsky i abans de Maria Abradelo i Xoni-Poti-Tiriti. Però a mi, la parauleta em va caure al cap com una d’ixes carcasses buides que cauen del cel la Nit del Foc i que fan ‘toooc’ en impactar en sec amb el teu crani. L’angoixa meva és que, si fa quinze anys ja era la ‘vieja’ de Babalà, ara quan em reincorpore al mercat laboral, en lloc d’entrevista de treball, què em faran?... La prova del carboni 14?....

No entenc com he arribat a esta situació... Mira que fa dies que sé que tinc data de caducitat a RTVV, mira que tinc mostós l’email de tant de palpar-lo. “Muy Sra., mía, ha sido Vd., tarari-tarara...”, però van passant els dies i no hi ha manera de entendre este desficaci. La primera cosa que no entenc és perquè la Direcció de la RTVV continua perpetrant l’ERO (ara, 900 de TVV al carrer) com si estiguera fent les coses bé i als valencians no ens anara a costar un pico tots estos acomiadaments i tots els judicis als que haurà d’anar la RTVV durant els pròxims anys. Tampoc entenc perquè els treballadors de RTVV (molts amb una oposició aprovada) hem quedat exclosos del Pla General de Reestructuració del sector públic que ha fet la Generalitat Valenciana, pel qual, la Generalitat ha de reubicar tot els treballadors contractats laborals per oposició en altres empreses públiques en lloc d’acomiadar-los (i donat que la Generalitat es fa càrrec de treballadors que pertanyen a empreses privades, com ara el València F.C, l’Hèrcules, l’Elx o Valmor, el tema frega ja la ciència ficció política ). 

Ni m’entra al cap que la Direcció de RTVV haja ‘convidat’ als treballadors que han superat un concurs oposició davant un tribunal, a ‘demostrar’ altra vegada que compleixen els requisits que ja havien demostrat que complien davant un tribunal. I encara em resulta més difícil entendre com pot ser que la Direcció de RTVV s’haja inventat un barem, al marge de qualsevol tribunal, i haja tornat a baremar a treballadors que ja havien guanyat un concurs oposició, i estiga fent-los competir amb altres treballadors, temporals molts, que no han passat per cap tribunal avaluador... I que l’oposició ocupe el vuité lloc a ixe barem!!!!... Però hi ha una cosa que, a banda de ser incomprensible, em trenca l’ànima: perquè, la Direcció de RTVV, que podia haver complit amb el compromís polític-econòmic de reduir la plantilla, i extingir contractes temporals, pactar prejubilacions decents, i negociar baixes voluntàries/incentivades i reduccions de sou/horari, ha triat DESTRUIR les vides de quasi 1200 persones.

I tampoc no comprenc la perversió per la qual, si les coses segueixen fent-se així, els treballadors de les empreses públiques treballaran segons qui mane... Però, va, això ja son coses meves, no em faces cas.

11 comentarios:

  1. Si esto lo leyera un Juez debería darle la razón a los trabajadores inmediatamente. Gracias por exponer la verdad, eso que últimamente cuesta tanto de ver negro sobre blanco. Suerte a todos y cada uno de los trabajadores de Canal 9 y malditos sean quien nos roba y estafa.

    ResponderEliminar
  2. Creo que está muy mal todo lo que está pasando respecto a Canal Nou, pero también los trabajadores deberían haber sospechado que 1800 personas trabajando no era asumible para nadie, que no se pueden cobrar esos sueldos tan altos, el abuso de los gastos de taxi, comidas, viajes,indices muy altos de absentismo laboral, etc... Mientras se disfruta de todo no eso nadie se queja del despilfarro que eso produce. Ahora parece nadie acordarse.

    ResponderEliminar
  3. M'agradaria doner-te ànims, però tampoc tinc moltes ganes. Així que només diré una cosa: a las barricadas.

    ResponderEliminar
  4. Per a molta gent segueixes sent la presentodora d'Alababalà, cert. Per a mi també ho has sigut, fins que et vaig re-descobrir. Segueixes transmetent la mateixa energia, ara d'una altra manera!

    ResponderEliminar
  5. Aprenent valencià al mateix temps que com en l'oficina amb la filla del llaurador, em done compte que, si no ho evitem, només sobreviuran els més adaptats a este món brutal (pur darwinismo) , encara que siga un món de merda el que estan construint els corruptes a costa dels honrats. Rep, Fani, un fort abraç i tota la meua solidaritat.

    ResponderEliminar
  6. Anónimo, que hayan 1800 trabajadores no es culpa de los trabajadores que aprobaron la oposición, sino de los que ahora los despiden dejando a los que enchufaron hasta llegar a los 1800. Respecto a los sueldos, ¿sabes cuanto cobra un trabajador base de canal 9?
    Por lo que hablas, lo dudo. Dietas: 14€ para comer o cenar. Absentismo laboral, el de los que nunca han ido a trabajar y nadie sabe quienes son, excepto los que los enchufaron . En cuanto a las quejas, nunca te enterarás de los que dieron la cara protestando porque nunca han sido publicitados, hasta ahora que son los primeros despedidos. La mejor manera de combatir la mentira y la ignorancia es la información.

    ResponderEliminar
  7. Hola soy compañero , de la parte tecnica. de esa parte que no se ve. Siento que he perdido 15 años de mi vida, los he perdido yo, los han perdido mis compañer@s y los han perdido todos los habitantes de este desgraciado trozo del mediterraneo. Todo para que?. Para servir de aparcadero a los compromisos de los mis politicos y de mis jefes. POR QUE SON NUESTROS. Para que tantos nervios, tanto apretar el culo, para que tantos agravios comparativos, para que tanto esfuerzo, para que tanto empeño en mejorar y aprender, para que tanto silencio, tantos marrones, tanto aguantar a gente que no vale y no se esfuerza. No he conseguido sobreponerme a esta sensacion de para que....... He decidido sacudir mis botas del polvo de tanta sin razon y sin motivo y partir a otras tierras, abandonar lo que para mi era mi pasion hasta hace 5 años y cambiar de actividad, de vida, de tieerra y de piel. Tengo la suerte de que la vida aun me excita y si la vida se deja ( que se deja) meterle mano y disfrutar. un saludo a todos y un beso para ti, big Fanny.

    ResponderEliminar
  8. Com sempre, Fani, dones en el clau i ens fas compartir amb el teu post. Comprove que els nivells d'intoxicació d'aquesta gent són prou elevats. A Anónimo li hauria de dir que M'ACUSE de ser una de les persones que va aprovar una oposició el 1992 (després d'haver-li plantat cara a Fabregat entre d'altres, de cobrar l'altíssim sou de 1600€ mensuals, no puc acusar-me d'agafar taxis, ni de dinars, ni sopars... Sí, en canvi, d'absentisme laboral tal i com s'entén ara. Vaig passar per una baixa per "crisi adaptativa", es tracta d'una patología comuna als casos de "mobbing". Jo la vaig passar quan, en arribar "Anacleto el coplero" a la direcció de Ràdio 9 va decidir executar les "llistes negres" i castigar-nos als qui érem plantilla a NO FER RÉS. No sabeu el que suposa estar 7 hores sense tindre rés a fer, sense cadira on seure. Supose que deu ser imperdonable que algú s'absente del lloc de treball perquè l'assetjen permanentment per haver llegit manifestos a la Plaça de la Verge per uan RTVV pública, de qüalitat i en valencià a principis de segle XIX, per ser tan mala treballadora que es nega a llegir mentides com a punys i, a més (quin descaro) ha protestat pel despilfarro que suposava una plantilla unflada amb llepaculs del PP, de USO i de CSIF que no sabien fer la "o" amb un canut.
    El que deia, aquesta gentola sap intoxicar com ningú.
    Jo, com tu, em quede amb tot el que de bò he viscut a eixa RTVV, que sí m'he cregut pública, de qüalitat i en valencià, perquè així la vaig veure néixer l'any 1989, i perquè sé que és possible.
    Gràcies Fani. Besets.

    ResponderEliminar
  9. Ara que farem? Sense televisió...
    Sense treball....sense cases....sense dines....sense estudits....sense dignitat els banquers.....sense res q tirarse a la boca....

    ResponderEliminar
  10. Soc filla de gent treballahors nascuts a la terra i nascuda en la terra i de avis inmigrants d'Andalucia i de Murcia...soles volien poder menjar... i viure en pau que els seus fills tingueren un futur q no li faltara un tros de pa...un techo hon viure....saber xr a poder entendre i poder decidir sin q ningú lis posara una pistóla en la boca xr dir lo q pensaven ni poder pensar lo q ells creïen ."Açó no hiá xr ahon agarraho"diria mon pare pobret....visqué una infansia de posguerra...ahon pasaren fam i molta falta de tot.... ahon lo mes important era vore com fariem dema pa espigolar nyenya pa fer el dinar o calfarse .El apollo de la familia seria lo que esl va fer tirar avant i fer de un chavo una ilusió q poguera traurelos de la fam, de la incultura, del amo q ta pretava sense aplegar ofegar...

    ResponderEliminar
  11. Jo vaig ser una de les xiquetes que va participar en Alababalà... i no et veiem com a una "vieja". Per a tots els xiquets de l'epoca, Diego i tu ereu uns referents.

    No deixeu de ser-ho ara que tanta falta ens fan bons referents a la societat valenciana. Una abraçada molt forma i ànim.

    ResponderEliminar