lunes, 10 de diciembre de 2012

Canal 9: epitafis nostàlgics

Per a una xicona de l'Horta Nord com jo, allà pel 1989, el naixement de Canal 9 va ser una autèntica revolució personal i professional. Professional perquè després de deixar-me les parpelles als apunts, vaig aprovar les primeres oposicions convocades per RTVV i vaig entrar a treballar quasi alhora que a la torre d'emissions li havien llevat el ‘plastiquet' (ixe que duen els aparells tecnològics nous de trinca i que sempre fa pena llevar per si es ‘cuquen'). A l'àmbit personal va ser una experiència extraordinària per la il·lusió que no em deixava pegar ull, però també perquè, del ric al rac, hi va haver gent, sobre tot persones majors que em coneixien des de menuda i que m'havien donat el berenar més d'un dia, que em paraven pel carrer per preguntar-me quina pel·lícula anaven a fer eixa vesprada, o recomanar-me quin programa havien de fer al seu parer, o quin convidat havien de dur (al seu parer també). En una ocasió em digueren a quina hora havien de posar la telenovel·la perquè, i cite textual: “osinós, m'agarrarà anant per les receptes i no me dona temps, bonica, dis-los que la posen una miqueta mes tardet”.

Pel que explicaven companys d'Algemesí, Gandia o Carlet, ocorria el mateix als seus pobles, on semblava que tothom tenia un “què-fer” amb la televisió. Crec sincerament que durant un temps va existir un sentiment de proximitat entre la gent del carrer i la Radiotelevisió Valenciana, i que, d'alguna manera, s'hi sentien partícips i els valia la pena... Però va ser una lluna de mel curteta... L'encís es va trencar exactament en el moment en el qual es va deixar de respectar als valencians com a telespectadors amb dret a la informació, a la cultura i a l'entreteniment de qualitat i se'ls va tractar única i exclusivament com si foren material electoral mal·leable. Els telespectadors es varen convertir en potencials votants del partit que ocupava la Generalitat Valenciana i cada plànol era (és) dissenyat per aconseguir eixe objectiu. El resultat de tot això: valencians, 0, polítics 1. Els primers fa anys que paguen per una televisió que no gaudeixen mentre que, els segons, fa anys que gaudeixen d'una propaganda televisiva que no paguen.

De vegades pense que no haurien d'haver-li llevat el ‘plastiquet’... 

4 comentarios:

  1. Aiiii Xiqueta... el Disc del Babalà.... Les sèries dramàtiques L'Herència de Sang, A Flor de Pell... Els musicals Passarel-la, cap d'any del 96 amb tots els musics valencias... Carta Blanca... Canta, Canta... Tretze mesos intensos, afortunadament no vaig vore la desfeta.
    Molt xulo l'article

    ResponderEliminar
  2. Quina llàstima.
    Vam plantar un taronger. El vam regar, cuidar, esporgar i mimar. El vam vore créixer, la soca cada vegada més grossa, cada vegada treia més branques, ben llustrós.
    Donava taronges de distintes varietats, per que tenia vàrios empelts.
    Donava mandarines ben dolces, satsumes plenes de suc, taronges de sang, de les que en tallavem la corona i directament pegavem mos i xuclavem el suc... Hi havia algún pomelo també, inclús una branca donava llimes.
    Amb el temps, va passar algo extrany: donava menys taronges i quan eixien de l'arbre, ja estaven encerades. Com!?
    Era com si per la nit, algú li penjara de les branques taronges que havia comprat en el super...
    Poc a poc, veiem que el taronger té la soca més grossa, té moltes més branques, pero no dóna taronges, només fa ombra. Nosaltres li tirem guano, el regem, el mimem, però segueix sense donar taronges.
    Al final recurrim a un "profesional" que ens recomana l'alcalde, que estudia el cas del taronges i ens proposa com tractar-lo.
    Diu que la soca està minada de paràsits, completament corcada. Ens recomana que li retallem totes les branques menys una i que mantinguem la soca igual.
    Diu que el continuem regant i cuidant, però que si volem taronges, les comprem en el super. Que si volem ombra, que comprem ombreres.
    Després d'estes recomanacions, ens passa la factura i ens diu que li podem donar els diners a l'alcalde, que ja s'encarregarà de fer-li'ls arribar.
    ... Jo em quede mirant el taronger podrit...
    Com trobe a faltar les taronges de sang!

    ResponderEliminar
  3. Babala la pena tirar la toalla? No crec ....
    Tu si q vales!!!! I nesesitem gent com tu pa que mos representen en Valencia!!!
    Perq no traus un partit dels indignats Valencians.....segur q arrases .....tin enconter q hasta Camps et votaria.....pos es normal dir q está una mica indignat en la patá q l'an pegat entre cames....i a tot açó a on snat a parar? Sera deveres que els burros volen?

    ResponderEliminar
  4. Fani tu ets molt GRANNNN .....AMUNT..!!!!

    ResponderEliminar